Medi 5. Comunitat Valenciana. Natural, social i cultural

Europa està situada en l'hemisferi nord de la Terra. Té una extensió de 10.500.000 km2 i és el segon continent més petit del planeta. El nostre continent limita: Al nord, amb l'oceà Glacial Àrtic. A l'est, amb Àsia. A l'oest, amb l'oceà Atlàntic. Pel sud, el mar Mediterrani i l'estret de Gibraltar el separen d'Àfrica, i el Caucas i el mar Negre el separen d'Àsia. [...]

Espanya és un país d'Europa. La major part del seu territori està situat a la Península Ibèrica, al sud-oest del continent. També formen part del territori espanyol les Illes Balears, les Illes Canàries i les ciutats nord-africanes de Ceuta i Melilla. Així, Espanya té una extensió total de 505.990 km2. La serralada dels Pirineus separa Espanya de la major part d'Europa, i l'estret de Gibraltar la separa del continent africà. [...]

La Comunitat Valenciana està situada al centre i a l'est de la Península Ibèrica. El seu relleu es caracteritza pel contrast entre les muntanyes interiors, que pertanyen al Sistema Ibèric i a les Serralades Bètiques, i les planes localitzades en la costa. Les costes de la Comunitat Valenciana són baixes en les zones que corresponen a les regions planes del litoral, i espadades sobretot en la part sud. [...]

La Comunitat Valenciana té un clima mediterrani amb estius calorosos, hiverns no massa freds i temperatures suaus la resta de l'any. Les precipitacions hi són, en general, escasses i irregulars, i l'estiu sol ser sec. A la Comunitat Valenciana la vegetació que predomina és el bosc de carrasques, alzines, sureres, roures i pins, els arbustos (bruc, llantiscle, estepa…) i els matolls. [...]

La nostra Comunitat Autònoma té prop de 5 milions d'habitants. La major part d'aquesta població es concentra en el litoral: en les capitals de província i en les ciutats de la rodalia. A mesura que ens acostem a les zones muntanyoses els municipis són més petits, especialment en les zones nord i oest. [...]

El territori espanyol està organitzat en 17 comunitats autònomes i dues ciutats amb una administració especial, Ceuta i Melilla. Cada Comunitat Autònoma compta amb les institucions d'autogovern pròpies que s'encarreguen d'organitzar i de dirigir els afers de la Comunitat. La Generalitat és la institució encarregada d'organitzar el govern de la Comunitat Valenciana. Està formada per les Corts Valencianes, el Consell i el President. [...]

La història és l'estudi dels fets del passat i de l'evolució de les formes de vida de la humanitat des dels seus orígens fins als nostres dies. La història ens explica com vivien els homes i les dones del passat. El pas del temps La història de la humanitat abraça milions d'anys. Per a mesurar el temps històric, a més dels anys i de les dècades (10 anys), s'utilitzen unitats temporals més àmplies: els segles (100 anys) i els mil·lennis (1. [...]

La Prehistòria és el primer gran període de la humanitat i va durar milions d'anys. Aquest període comença amb l'aparició dels primers éssers humans damunt de la Terra i s'acaba amb la invenció de l'escriptura. Com que no hi ha documents escrits d'aquesta època, tot el que en sabem prové de l'estudi de les restes materials que s'han conservat fins hui. [...]

En aquella època, la Península Ibèrica l'habitaven els pobles celtes i els pobles ibers. Aquests darrers estaven instal·lats en el litoral mediterrani. Mentrestant, a la Península Itàlica els poderosos romans es començaven a imposar sobre altres pobles. En el segle III a.C., per mitjà de moltes guerres, els romans van conquistar la Península Ibèrica i la van convertir en una altra província de Roma que van anomenar Hispània. [...]

L'any 711 un exèrcit de musulmans del nord d'Àfrica va conquistar quasi tota la Península Ibèrica i van crear Al-Andalus. Al cap de poc temps, al nord de la Península van sorgir uns petits regnes cristians que, amb els segles, van anar guanyant terres a Al-Andalus. [...]

Les terres de l'actual Comunitat Valenciana estan habitades des de fa milers d'anys. Els primers pobladors van viure en coves i abrics i, més endavant, van construir poblats, com el de l’Atalayuela (la Llosa del Bisbe). També s'hi han conservat restes d'art rupestre, com les del barranc de la Valltorta (Tírig), ceràmica campaniforme i monuments megalítics. Al segle VI a.C., es va desenvolupar al nostre territori la cultura ibèrica. [...]

En la Terra habita una gran varietat d'éssers vius: des d'éssers microscòpics molt simples, com els microbis, fins a animals tan grossos i complexos com els elefants. Malgrat les diferències que hi ha entre ells, tots els éssers vius són capaços de dur a terme el mateix tipus d'activitats. També tots els éssers vius comparteixen una organització interna molt complicada, constituïda per les mateixes estructures: les cèl·lules. [...]

Entre tots els grans grups d'éssers vius, el dels animals és el que coneixem més bé. La causa d'això és que nosaltres, i també els éssers que s'assemblen més a la nostra espècie, com els gossos i els cavalls, pertanyem a aquest regne. Però hi ha molts altres organismes que també són animals i que són diferents d'aquests que hem anomenat. Siga com siga, tots els animals comparteixen unes quantes característiques importants. [...]

Quan en una conversa corrent parlem de plantes, normalment ens referim a aquelles que tenen arrel, tija i fulles. Però, en sentit científic, les paraules planta o vegetal designen un grup molt més ample d'éssers vius, que inclou tant els arbres més grans com les algues aquàtiques més delicades. Una característica fonamental de les plantes és que són els únics éssers vius pluricel·lulars capaços de fabricar-se el propi aliment. [...]

Els fongs són un grup important d'éssers vius, que inclou les floridures i els bolets. Els fongs són diferents dels animals i de les plantes. De la mateixa manera que els animals, els fongs s'alimenten de la matèria orgànica d'altres organismes. Però, com les plantes, els fongs no es poden desplaçar. Els fongs viuen en llocs humits. La majoria s'alimenten de restes vegetals (fulles, troncs, etc.) o de restes animals. [...]

Ja saps que tots els éssers vius es reprodueixen, és a dir, originen altres organismes semblants a ells. En aquesta unitat aprendràs com va ser el procés de reproducció que va originar la teua vida. On eres abans de nàixer? Dins del cos de la ta mare, on gaudies d'un abric excel·lent i de protecció. Hi vas estar nou mesos, durant els quals el teu cos es va anar formant i creixent. [...]

Potser has tingut la sort de veure nàixer una cria de mamífer directament del cos de sa seva mare, o com un pollet eixia de l'ou. Però, què passa abans del naixement? A la unitat anterior has aprés com ens reproduïm els éssers humans i, probablement, et deus haver preguntat si els altres animals també es reprodueixen sexualment. [...]

En la unitat anterior has aprés que, en general, els animals es reprodueixen sexualment, és a dir, per mitjà de la unió d'una cèl·lula procedent del pare amb una altra que procedeix de la mare. Passa una cosa semblant en les plantes? També tenen un pare i una mare? En aquesta unitat estudiarem principalment la reproducció en les plantes fanerògames, és a dir, aquelles que tenen els òrgans reproductors a les flors. [...]

Si et fixes atentament en el teu entorn, t'adonaràs que tot allò que ens envolta té una característica comuna: tot és fet de matèria. La matèria es pot trobar en la naturalesa en estat gasós, com l'aire, en estat líquid, com l'aigua, o en estat sòlid, com les roques. L'aire, l'aigua i les roques són diferents perquè són fets amb diferents tipus de matèria, és a dir, amb el que anomenem substàncies. [...]

La font d'energia principal per a la Terra és el Sol. Gràcies a la llum i a la calor que arriba al nostre planeta, les plantes i els animals poden créixer, desenvolupar-se i viure-hi. La calor o energia tèrmica té altres efectes: augmenta la temperatura dels cossos i en modifica el volum. [...]